The Gramophone Allstars comencen a tocar la primavera del 2008 quan el saxofonista bisbalenc Genís Bou decideix deixar el seu grup d’aleshores, Delighters, per iniciar un nou projecte musical basat en la fusió de la música jamaicana i el jazz, soul o funk.
El debut del nou grup fou el juliol de 2008, coincidint l’aparició del primer disc de la banda Just delightin’… (Silver Bullets / Brixton Records). Disc que, de fet, havia estat gravat amb els músics de Delighters, d’aquí l’homenatge en el títol del disc. Un cop al mercat, l’àlbum té una bona acollida als mitjans especialitzats i permet al grup començar a actuar amb certa regularitat.
El gener del 2009 s’incorpora a la formació la cantant Judit Neddermann, una de les grans promeses del jazz català. Amb aquest fitxatge es consolida la primera formació estable de la banda amb Aleix Bou (bateria), Vic Moliner (contrabaix), Jordi Casadesús (guitarra), Eloi Escudé (piano i teclats), Andrés Tosti (trompeta), Sidru Palmada (trombó) i Genís Bou (direcció musical i saxo )
L’octubre de 2009 la banda enregistra el seu segon disc, Simbiosi, que apareix el febrer del 2010 editat pel prestigiós segell madrileny Liquidator. El disc supera totes les expectactives amb una excel·lent rebuda de públic i premsa. El grup comença a aparèixer amb certa freqüència a mitjans especialitzats i, mica en mica, als generalistes.
També arriben les primeres aparicions en televisió (TV3, BTV), premsa generalista (La Vanguardia, El Punt) o la desapareguda revista JAÇ. A més, el disc apareix ressenyat en nombrosos portals especialitzats arreu d’Europa i Sud-Amèrica. Tot això permet al grup seguir creixent i tocar per primer fora de Catalunya, en ciutats com Madrid o Granada.
Aquest ritme trepidant s’accelera a partir de 2010 amb actuacions en festivals tan importants com el BAM (Barcelona), Rototom Sunsplash (Benicàssim), Festival Internacional de Jazz de Girona o, ja al 2011, obrint el concert de James Hunter al Black Music Festival. Paral·lelament, el grup participa en el disc de tribut a la mítica banda barcelonina Skatalà amb una versió del mític “Pistoletes de l’Escala” i també enregistra el tema “Després de plorar es veu tot més clar” per Paracetamol Music, de la mà del productor Jaume Pla (Mazoni).
El febrer de 2011, The Gramophone Allstars exerceix de backing band en la visita a Barcelona del trombonista italià Mr. T-Bone en una gira en la que el músic italià, un dels músics més influents en l’escena jamaicana internacional dels darrers anys, tocava bandes locals a les diferents ciutats per on passava. Un concert memorable amb un sold out a la sala Marula.
Acabada la gira, el grup enregistra el tercer disc, Levitant a la deriva, que apareix el setembre de 2011 sota el segell Liquidator i aquest cop en dos formats: CD i vinil. La gira de presentació portarà la banda a ciutats com Barcelona (sold-out a l’Auditori!), Madrid (Sirocco), Saragossa (Arena Rock), Girona (Auditori), Lleida (Cafè del Teatre), Terrassa (Faktoria d’Arts), Manresa (Stroika), l’Hospitalet (Salamandra) o Mataró (Clap) entre moltes d’altres. A més, el grup és seleccionat pel programa AIE-Artistas en Ruta i realitza una gira de quatre dates per Galícia, que culmina amb un exitós concert a la mítica sala La Iguana de Vigo.
A finals de 2011 The Gramophone Allstars repeteix experiència i torna a demostrar la seva versatilitat fent de backing band als artistes del segell barceloní Bankrobber en la festa del seu 10è aniversari, celebrada en una Sala Apolo plena de gom a gom.
Aquest és l’últim concert del guitarrista Jordi Casadesús, que havia tocat a la banda des dels seus inicis i que és reemplaçat per Adrià Plana, un dels músics amb més personalitat de la nova escena jazzística catalana.
Durant el 2012 el grup gairebé està inactiu però els seus músics continuen treballant plegats gràcies a l’espectacle Cançons de la Veritat Oculta.
En motiu del centenari de Pere Calders una sèrie d’artistes de l’escena pop independent català escriuen cançons basades en el seu univers literari, amb la veu de Judit Neddermann com a protagonista i Genís Bou encarregant-se de la direcció musical.
L’espectacle s’estrena l’Auditori de Barcelona i s’acaba enregistrant en un disc que porta a la banda a fer una petita gira de presentació per diferents festivals i teatres de Catalunya.
Un any més tard, a mitjans del 2013, es comença a preparar el que serà el treball més ambiciós de la banda i un projecte que feia anys que Genís Bou tenia en ment: gravar un disc de música jamaicana en format big band. Després d’un any de treball molt intens, es fan dues preestrenes al Festival de Jazz de Banyoles i a l’estival de Jazz d’Igualada i entren a l’estudi el juliol de 2014.
Jazzmaica marca un abans i un després en la trajectòria del grup, que passa de ser un octet a una big band. El nou format permet l’entrada de nous membres a la banda, molts d’ells de reconeguda trajectòria en les escenes jazz i ska de Catalunya malgrat la seva joventut. El disc apareix al mercat el setembre del 2014, publicat aquest cop pel segell Bankrobber.
La gira de presentació de Jazzmaica obre molts fronts a la nova big band, tocant en els principals festivals de les escenes catalanes i espanyola: Cruïlla Barcelona, Aphònica, FIMPT, Connexions, Black Music Festival, Festivern… En el terreny del jazz, el disc es va presentar als prestigiosos festivals de jazz de Terrassa, Vic i la Garriga i el grup també va portar a terme una residència d’un mes a la mítica sala Jamboree de Barcelona. A més, el nou format ha atret l’atenció de músics destacats com els saxofonistes Benjamin Herman i Perico Sambeat, que s’han sumat a la banda en actuacions puntuals. El juny de 2015, el disc Jazzmaica apareix publicat al Japó sota el segell P-Vine, obrint una nova porta en l’expansió internacional de The Gramophone Allstars Big Band.
Després d’acabar l’any 2015 amb un ple absolut a la sala Apolo de Barcelona, The Gramophone Allstars Big Band va encarar l’any 2016 amb nous reptes. D’una banda, l’ampliació de la banda amb la incorporació com a coristes de Kathy Sey i Yolanda Sey. I a més, noves col·laboracions amb artistes locals (la coral Gospelsons dins el festival Músiques Tranquiles) o internacionals: dins el Black Music Festival presenten una nova producció de tribut a Amy Winehouse al costat de qui fou el seu corista original, Zalon. La gira de Jazzmaica es tancaria al setembre de 2016 amb un concert a la plaça major de Vic dins el Mercat de la Música Viva de Vic, culminació d’una gira de 65 concerts.
Però l’any 2016 encara tenia guardada una enèssima sorpresa per la banda… El desembre The Gramophone Allstars Big Band va concloure un any d’èxits participant a la Marató de TV3, on van exercir de banda resident durant tota la jornada a més d’interpretar tres temes del repetori propi: “Miracles”, “I wish” i l’encara inèdit “I don’t know”.
Durant la primera meitat del 2017 la banda està preparant el que serà el seu cinquè treball d’estudi, que es grava de nou en un mes de juliol al mateix lloc on ja van gravar Jazzmaica: Estudis Ground (Cornellà de Terri). El nou disc, titulat Maraca Soul, es publica el 29 de setembre amb el segell Bankrobber. Pel disc el grup té el plaer de comptar amb un col·laborador de luxe: el saxofonista holandès Benjamin Herman.
La nova gira comença amb molta intensitat. Després d’emplenar l’Auditori de l’Ateneu de Banyoles en la pre-estrena i d’actuar al Mercat de la Música Viva de Vic omplint de gom a gom la carpa de l’Atlàntida, el grup presenta el disc exitosament a la Sala Apolo davant les 1000 persones que assiteixen cita barcelonina. A més, durant la tardor el ritme de concerts no para: sold-out al Festival Temporada Alta, participació a festivals com Festivern (Tavernes de la Valldigna), Ponent Roots (Lleida), Esperanzah (El Prat) o Jazz&Beer (Cornellà de Llobregat) entre d’altres concerts.
Si heu arribat fins aquí baix és que realment us interessa el que fem, i nosaltres ho agraïm una barbaritat. Una abraçada!
THE GRAMOPHONE ALLSTARS BIG BAND