Maraca Soul
Nou disc de The Gramophone Allstars Big Band

Disc Maraca Soul - Nou disc de The Gramophone Allstars Big Band

MARACA SOUL (Bankrobber, 2017)

Maraca Soul és el nou disc de The Gramophone Allstars Big Band. Després de l’aclamat “Jazzmaica”, que els va permetre fer 60 concerts arreu del país i fins i tot es va publicar al Japó, la formació capitanejada pel saxofonista Genís Bou torna amb nou disc, aquesta vegada obrint el ventall rítmic amb la mirada posada també sobre altres sonoritats caribenyes.

Un disc que mira al Carib

Maraca Soul aporta nous colors com el boogaloo o el calypso a la fórmula magistral de The Gramophone Allstars Big Band: transformar perles de la música negra a través del contratemps jamaicà i d’uns voluptuosos arranjaments per a big band.

En el repertori del nou disc hi trobem temes de procedències diverses, des de veritables clàssics fins a troballes encara massa desconegudes. De Stevie Wonder a Harry Belafonte, de Ray Barretto als Slackers, dels Skatalites a Nina Simone. De Detroit a Kingston passant per Nova Orleans i el Spanish Harlem. 

Boogaloo, ska vintage, New Orleans funk, calypso… Filtrant sempre aquests gèneres a través del peculiar prisma de la big band, amb prodigiosos arranjaments de tall jazzístic. I com sempre, aportant nous temes propis com el que signa en aquest cas Lluc Casares, Tommy’s Spaceship”, dedicada al llegendari saxofonista jamaicà Tommy McCook.
Filtrant sempre aquests gèneres a través del peculiar prisma de la big band, amb prodigiosos arranjaments de tall jazzístic. I com sempre, aportant nous temes propis com el que signa en aquest cas Lluc Casares, “Tommy’s Spaceship”, dedicada al llegendari saxofonista jamaicà Tommy McCook. Maraca Soul, a més, ha comptat amb la col·laboració de Benjamin Herman, un dels saxofonistes de jazz més sol·licitats del l’escena europea.

Genís Bou lidera aquest projecte on conflueixen alguns dels músics més rellevants de la nova escena jazz del país.

Els músics de Maraca Soul

Maraca Soul ha estat gravat als estudis Ground per la majoria de músics que ja van participar a Jazzmaica i que són els que formen l’actual plantilla de The Gramophone Allstars Big Band.

Judit Neddermann, Kathy Sey i Yolanda Sey veu, Genís Bou i Pau Vidal saxo tenor i flauta, Lluc Casares saxo alt, soprano i clarinet, Pere Miró saxo baríton, Pep Garau, Andrés Tosti i Pep Tarradas trompeta, Albert Costa i Sidru Palmada trombó, Adrià Plana guitarra, Eloi Escudé piano i teclats, Vic Moliner baix, Aleix Bou bateria, Xoan Sánchez percussió, Jaume Figueres so.

The Gramophone Allstars Big Band
Foto: Sílvia Poch

Les cançons de Maraca Soul

Si tens ganes de conèixer a fons les cançons de Maraca Soul no et perdis aquest track by track on Genís Bou comenta cada una de les peces que formen el disc.

1. I Don’t Know

No és només el tema que obre el disc sinó que és un tema clau per entendre’l. L’arranjament el vam estrenar i tocar durant la gira del Jazzmaica i va convertir-se en el tema més ballat i cantat dels bolos. Quan vaig començar a plantejar-me un nou disc vaig decidir que el camí a seguir havia de ser aquest color d’orquestra caribenya tocant ska que té el tema.

2. Don’t You Worry ‘Bout A Thing

Tercer capítol de la sèrie “Gramophone Loves Stevie Wonder”. I és que, efectivament, dins la varitetat estil·ística que trobaríem en les col·leccions de discos dels membres de la banda, Stevie Wonder és una clara figura de consens. Versió en clau boogaloo/ska d’aquest clàssic publicat al disc Innervisions.

3. Iko Iko

Iko Iko és una versió d’un tema de capçalera de la música de Nova Orleans. La idea de versionar aquesta peça no va ser de la banda, si no que ens va arribar de la mà del nostre estimat Dj Diego Armando (Xavier Riembau). El tema és una mena de medley ja que conté fragments d’altres temes de referència de Nova Orleans com Do Wactha Wanna o Big Chief.

4. Treat Me Good

Una versió d’una banda a la que tenia pendent retre homenatge: The Slackers. Aquest és un tema del seu disc de debut, Better Late Than Never, un disc que he escoltat infinitat de vegades i que m’ha influenciat moltíssim, com la resta de treballs d’aquest grup. El color “latin” (les melodies de vents, la presència de les congues, l que toca Ruggiero amb el piano) que té aquest ska entrava perfectament en el concepte del disc que estava preparant. Calia saldar un deute històric.

5. Jamaica Farewell

El primer cop que fem una versió d’un calypso amb el grup.Tot i que no és seva, la versió més famosa del tema és de Harry Belafonte i va ser com el vaig conèixer. És la balada del disc. El tema està inspirat en el groove del clàssic de reggae Rudies All Around de Joe White. Però sobretot en la versió que en va fer Hepcat, perquè al final d’aquesta versió fan unes cites a un altre tema de Harry Belafonte. Per això al final de l’arranjament de Jamaica Farewell apareix una mena d’apèndix que és una mini versió del Rudies All Around.

6. Hot Cargo

Tampoc podia faltar en aquest disc una versió de The Skatalites. Tota la música dels pares de l’estil que practiquem sona fantàstica quan la passes per una big band, ja ho vam fer a Jazzmaica amb el tema Scambalena. Aquest tema és un arranjament del nostre trompetista Pep Tarradas i compte amb convidat de súper luxe: el saxofonista holandès Benjamin Herman, un dels jazzmean més reputats d’Europa.

7. The Soul Drummers

Una bomba calòrica en forma de versió a ritme de ska del clàssic de Ray Barretto. Han calgut pocs concerts per veure que serà un dels temes més explosius del nou repertori. El tema el serveix de presentació en societat de les nostres coristes, la Kathy Sey i Yolanda Sey, que aquí agafen el rol de cantants principals.

8. Ah Diggin’ Horrors

El segon calypso del disc. Si el primer (Jamaica Farewell) l’havíem fet a ritme de reggae aquí hem mantingut el groove original del tema de Mighty Sparrow. La història curiosa del tema és que no vam trobar la lletra per enlloc, de tal manera que la vam haver de transcriure però l’accent de Trinidat i Tobago no és fàcil d’entendre i vam haver de recórrer a un bon amic de la banda, que té contactes caribenys i ens van assessorar. El que no Google no et soluciona t’ho soluciona Jep Jorba.

9. I Wish I Knew How It Would Feel To Be Free

És el tema més soul del disc. Un tema que va fer famós la gran Nina Simone, la seva versió és preciosa i insuperable. N’hem fet una revisió en clau early reggae, que és un tipus d’estil que fins ara no havíem tocat mai. La proposta de versionar-lo va ser de la nostre cantant, la Judit Neddermann, i la idea de tocar-lo en plan early reggae del nostre bateria, Aleix Bou.

10. Tommy’s Spaceship

Segon instrumental i únic tema propi de tot el disc. Una composició i arranjament original del nostre saxofonista Lluc Casares, que a Jazzmaica ja ens va regalar aquell increïble Sophisticated Babylon. Rocksteady dedicat al llegendari saxofonista jamaicà Tommy McCook amb uns voicings i una harmonia marca de la casa i denominació d’origen pròpia.

Close Menu